Ramón Coletas
- Planetaria
- La Lluna
- El meu equip
Ramón Coletas Caubet ens ha enviat algunes de les seues imatges per que les publiquem. Per a que el conegueu millor, us posem a continuació un resum del correu que ens va remetre junt les imatges.
"Hola amics de Meridià Zero,
Em dic Ramon Coletas i vaig conèixer la vostra agrupació
a travès d'una visita del Jordi i del Rodrigo al Taller d'Astronomia
de l'IES F. Ribalta, on sóc profe i participo en les seves
activitats. (...)
Els meus llocs d'observació són bàsicament des de la Segarra (Lleida) i Castelló city."
Imatge de Júpiter amb gran taca d'abril de 2003, mateix equip
que la de
Venus.
Imatge de Venus en fase, poc abans del trànsit. MK 67, càmera ATK color,
filtres de bloqueig d'IR i W. n. 80.
de gener amb els satèl·lits Tità (el més brillant), Rhea (a l'altra
banda), Tetis (al costat de l'anell) i Dione (més allunyat). És una
composició de dues imatges del planeta i dels satèl·lits amb exposició
preses amb uns minuts de diferència. MK 67 i càmera ATK color, només amb
el filtre de bloqueix d'infrarrojos.
Imatge
de Venus en fase, poc abans del trànsit. MK 67, càmera ATK
color, filtres de bloqueig d'IR i W. n. 80.
La zona del mar de la Crisi, a la Lluna. Newton 150 i càmera
ATK color amb
filtre IR. Com es pot veure, encara no acabava de dominar el tema del
color (una de les meves majors preocupacions).
Zona del cràter Plató i la vall dels Alps. Intes MK 67
i càmera ATK amb
filtre IR.
Bàsicament sóc un observador lunar i planetari (que hi
farem), és a dir, em va l'augment a tope i la màxima resolució.
Per això, tot i que vaig començar amb un telescopi celestron
newton 150, f/7 ara fa un parell d'anys, després de llarga reflexió
sobre el tipus de telescopi que
necessitava, que alhora fos relativament econòmic però
potent, compacte i lleuger, vaig decidir-me per un maksutov-cassegrain
de la casa russa intes per la seva excel·lent relació
qualitat-preu. És un mak 150, f/12, ideal per planetària.
Amb ell he aconseguit bones imatges i espero encara millorar-les a mesura
que el conegui millor.
La montura que faig servir és la montura del newton, que vindria
a ser una mica inferior a l'EQ 5 de synta. No és bona, però
és prou portable i encara que el seguiment no sigui cent per
cent perfecte, ja sabem que el registax fa miracles! Evidentment, les
imatges de cel profund de qualitat amb llarga exposició m'estan
per ara vedades.
Respecte a la càmera, vaig començar amb una webcam NGS
amb xip CMOS, amb la qual, sense cap modificació, vaig prendre
les primeres imatges per projecció d'ocular (vaig montar un suport
de la càmera i l'ocular fet de cartró i pinces de penjar
la roba, molt "cutre", i increïblement va funcionar prou
bé: les imatges de l'oposició de Mart les vaig obtenir
amb aquest sistema, que demanava la paciència d'un sant per posar-lo
a punt).
Actualment m'he modernitzat i he adquirit una econòmica ATK de
color, de la casa portuguesa Atik. Utilitza el xip de la toucam pro,
adaptat també per a la llarga exposició, que utilitzo
bàsicament per capturar els satèl·lits de Júpiter
i de Saturn.
El software que utilitzo és bàsicament el K3CCD tools
per capturar les
imatges i el registax per processar-les. Realitzo els darrers retocs
de
contrast i lluminositat amb el programa Paintshop pro.